Entre redes, patrimonio y turismo

Mutaciones de la pesca artesanal en la costa norte de Barcelona (Cataluña)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.22199/issn.0718-1043-2020-0024

Palabras clave:

pesca artesanal, patrimonio marítimo, turismo, Cataluña

Resumen

En lo que llevamos de siglo veintiuno en Cataluña redujo a la mitad la flota pesquera artesanal. En el mismo periodo Cataluña se ha consolidado como la segunda región europea en importancia turística por detrás de la Región Parisina. Al mismo tiempo, otro fenómeno cultural ha irrumpido en las costas catalanas estos últimos años, la revitalización de las tradiciones marítimo-pesqueras a través del patrimonio cultural. Observamos cómo a lo largo de la costa se recuperan embarcaciones tradicionales, se realizan demostraciones de sistemas de pesca abandonados, se revaloriza la gastronomía tradicional marinera, etc. Todo ello abre un campo de oportunidades para aquellos pescadores que se ven obligados a abandonar su actividad. Observando la pesca en Cataluña en una dimensión histórica nos damos cuenta de que a lo largo del tiempo el número de pescadores oscilaba en función del contexto social y económico. Podemos preguntarnos si el momento actual de crisis, con la desaparición de un tercio de los puestos de trabajos en la pesca en lo que llevamos de siglo, no será más que un bache temporal favorecido por el apogeo turístico, o si por el contrario el patrimonio marítimo renovará el crecimiento turístico hasta la extinción de la pesca artesanal.

Biografía del autor/a

Eliseu Carbonell, Universitat de Girona

Departamento de Pegadogía. Profesor Lector de Antropología.

Citas

Alberich, N. (2001). La feina d’en terra de la gent de mar: les remendadores de Cambrils. Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, 15-16, 89-102.

Alegret, J. L. (1986). Els armelladers de Palamós. Girona: Diputació de Girona.

Alegret, J. L. (1998). Property Rights, Regulatory Measures and Strategic Responses among the Fishermen of Catalonia. En Crean, K. y Symes, D. (Eds.). Fisheries Management in Crisis (pp. 175-187). Oxford: Fishing New Books – Blackwell.

Alegret, J. L. (1999a). Gestión comunitaria, cogestión y mercado. La evolución histórica de la gestión de la pesca en el Mediterráneo español. En VIII Congreso de Antropología (pp. 109-124). Santiago de Compostela: Asociación Galega de Antropoloxia.

Alegret, J. L. (1999b). Space, Resources and History: The Social Dimension of Fisheries in the Southwest Mediterranean. En Europe's Southern Waters: Management Issues and Practice. Oxford (GBR): Fishing New Books – Blackwell.

Alegret, J. L. (2002). L’activitat pesquera a Catalunya. La proa Diari del Baix Empordà, 35-39.

Alegret, J. L. (2016a). Un proyecto de revalorización del patrimonio cultural del pescado: El Espai del Peix de Palamós. Quederns Blaus, 31. Palamós: Càtedra d’Estudis Marítims.

Alegret, J. L. (2016b). Les cofradies de pescadors a Espanya. En Sánchez, J. L. (Ed.). La pesca a la Mediterrània. Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant.

Alegret, J. L. y Garrido, A. (2008). Historia del puerto pesquero de Palamós: migraciones, asociacionismo y desarrollo. AREAS. Revista internacional de Ciencias Sociales, 27, 27-40.

Alegret, J. L. y Martí, M. (2003). La pesca en blanc i negre. En VV.AA. La pesca Catalunya (pp. 11-65). Barcelona: Angle Editorial.

Alegret, J. L. y Nadal, B. (1987). Les confraries de pescadors. La dimensió social de la pesca a Catalunya. Direcció General de Pesca Marítima. Departament d’agricultura, ramaderia i pesca. Generalitat de Catalunya.

Amades, J. [1936] (2000). Mitologia de la mar. Tarragona: El Mèdol.

Andreu, A. (1981). La pesca en las albuferas del delta del Ebro. En Actas del II Congreso de antropología (pp. 303-314). Madrid: Centro Nacional de Información Artística, Arqueológica y Etnológica.

Andreu, A. (1985). El proceso de apropiación de un espacio lacustre. Actas del III Congreso de Antropología. Donosti: Universidad del País Vasco.

Barbaza, Y. (1988). El paisatge humà de la Costa Brava. Barcelona: Edicions 62.

Bas, C. y Camprubí, R. (1980). La pesca a Catalunya. Barcelona: Edicions Destino.

Beorlegui, D. y Sotes, J. (2009). La crisis ecológica: el caso de la pesca en Gandía. En Ibarra, A. (Coord.). No es país para jóvenes. Encuentro de Jóvenes Investigadores en Historia Contemporánea. Granada: Instituto Valentín Foronda.

Böcker, R. (2013). Desarrollo económico y actividad pesquera en el sur de Cataluña. Revista Internacional de Organizaciones, 6, 45-63.

Boissevain, J. (1992). Revitalizing European Rituals. London: Routledge.

Braudel, F. (1949). La Méditerranée et le monde méditerranéen a l’époque de Philippe II. París: Armand Colin.

Breton, F. (1987). Características de la flota a Catalunya: Crítica de las categorías de flota industrial y flota artesanal a la luz de un ejemplo catalán. Jornadas sobre Economía y Sociología de las Comunidades Pesqueras. 20, 21 y 22 de mayo de 1987. Universidad de Santiago de Compostela. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Breton, F., Lladó, F. y Badia, A. (1992). Femmes pêcheurs et femmes de pêcheurs à la Barceloneta (Catalogne). Anthropologie Maritime, 4, 41-62.

Carbonell, E. (2013). El patrimonio inmaterial de las comunidades de Pescadores: Reflexiones desde Catalunya. Argos: Revista do Museu Marítimo de Ílhavo, 1, 29-38.

Carbonell, E. (2014). Opportunities and Contradictions in Maritime Heritage and Small-scale Fishing. A Case Study of Catalonia. Collegium Antropologicum, 38(1), 289-296.

Carbonell, E. (2015). What is a Traditional Boat? The Continuity of Catalan Traditional Boats. En Lira, S., Amoeda, R. y Pinheiro, C. (Eds.). Shanring Cultures 2015. Proceedings of the 4th International Conference on Intangible Heritage (pp. 339-348). Barcelos, Portugal: Green Lines Institute for Sustainable Development.

Carbonell, E. y Domènech, G. (2017). Reconversiones patrimoniales en el litoral noreste catalán: el paisaje cultural del pasado marítimo-pesquero. En Nadal, J. (Ed.). La ciudad y el mar. La patrimonialización de las ciudades portuarias (pp. 241-258). Girona: ICRPC.

Carbonell, E., Doñate, M. y Romero, P. (2011). Ser o no ser de mar. Arenys: Història, Patrimoni i Antropologia Marítima. Girona: Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

Crean, K. y Symes, D. (Eds.) (1996). Fisheries Management in Crisis. Oxford: Blackwell Science – Fishing New Books.

De la Cruz, R. (2012). Turismo, pesca y gestión de recursos. Aportaciones desde la Restringa y L’Estartit. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Delgado, M. (2005). Elogi del vianant: del “model Barcelona” a la Barcelona real. Barcelona: Edicions de 1984.

Florido Del Corral, D. (2004). La pesca en Andalucía. Factores globales y locales de un proceso de crisis. Sevilla: Fundación José Manuel Lara.

Freire, J. y García-Allut, A. (2000). Socioeconomic and biological causes of management failures in European artisanal fisheries: the case of Galicia (NW Spain). Marine Policy, 24(5), 375-384. DOI: 10.1016/S0308-597X(00)00013-0.

Frigolé, J. y Roigé, X. (Coords.) (2006). Globalización y localidad: Perspectiva etnográfica. Barcelona: Publicacions de la UB.

Garay, L. A. y Cànoves, G. (2010). Un anàlisis del desarrollo turístico en Cataluña a través del ciclo de evolución del destino turístico. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 52, 43-58.

Garrido, A. (2012). La pesca al Cap de Creus a l'època moderna (segles XVI-XVIII): organització, gestió i conflictes per l'accés als recursos pesquers (Tesis doctoral). Universitat de Girona, Girona.

Gascón, J. y Cañada, E. (2005). Viajar a todo tren: Turismo, desarrollo y sostenibilidad. Barcelona: Icaria.

Generalitat de Catalunya (2013). Catalunya turística en xifres 2013. Barcelona: Direcció General de Turisme, Departament d’Empresa i Ocupació.

Gracia, P. (2016). El turisme pesquer. En Sánchez, J. L. (Ed.). La pesca a la Mediterrània (pp.123-126). Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant.

Greenpeace (2013). Empleo a bordo. Análisis del empleo en el sector pesquero español y su impacto socioeconómico. Madrid: Greenpeace España.

Jiménez, S. y Prats, L. (2006). El turismo en Cataluña: evolución histórica y retos de futuro. Pasos. Revista de turismo y patrimonio cultural, 4(2), 153-174. DOI: 10.25145

Kammerer, N. (2014). Catalan Festival Culture, Identities, and Independentism. Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, 19(2), 58-78.

Lleonart, J. (1996). La pesca a Catalunya i la seva gestió. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 64, 135-158.

Llovet, L. (1984). La Catalunya marítima a la segonameitat del segle XVIII. La revista de matrícules Luís Muñóz de Guzmán (1786). Actes del Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya (pp. 711-720). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

MacCannell, D. (1976). The Tourist: A New Theory of the Leisure Class. New York: Schocken Books.

Mas, X. (1994). Memorial dels pescadors i els peixos. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana.

McGoodwin, J. R. (1990). Crisis in the world's fisheries - people, problems and policies. Stanford: Stanford University Press.

Meetham, K. (2001). Tourims in Global Society: Place, Culture, Consumption. New York: Palgrave.

Nadel-Klein, J. (2003). Fishing for Heritage. Modernity and Loss Along the Scottish Coast. Oxford: Berg.

Newholm, T. y Shaw, D. (2007). Studying the ethical consumer: A review of research, Journal of Consumer Behaviour, 6(5), 253-270. DOI: 10.1002/cb.225

Palou, S. (2012). Barcelona, destinació turística. Un segle d’imatges i promoció pública. Barcelona: Edicions Vitel·la.

Palou, S. (2017). ‘Maritimidad reinventada’. Patrimonio y turismo en los puertos de Roses y Palamós. En Nadal, J. (Ed.). La ciudad y el mar. La patrimonialización de las ciudades portuarias (pp. 259-280). Girona: ICRPC.

Pascual, J. (2004). Las investigaciones sobre la pesca en Canarias: entre las reservas marinas y las nuevas formas de pescaturismo. Pasos. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, 2(2), 295-306. DOI: 10.25145

Pascual, J. y Alegret, J. L. (2004). Estado actual de la antropología de la pesca en España. Quaderns Blaus, QB010. Palamós: Cátedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona i Museu de la Pesca.

Pi i Sunyer, O. (1977a). Through Native Eyes: Tourists and Tourism in a Catalan Maritime Community. En Smith, V. L. (Ed.). Hosts and Guests. The Anthropology of Tourism (pp. 149-155). Philadelphia, PA: University of Pennsylvania Press.

Pi i Sunyer, O. (1977b). Two Stages of Technological Change in a Catalan Fishing Community. En Smith, E. M. (Ed.). Those who live from the sea: A Study in Maritime Anthropology. St. Paul: West.

Prat, J., Martínez, U. y Contreras, J. (1991). Antropología de los pueblos de España. Madrid: Taurus.

Prats, L. (1997). Antropología y patrimonio. Barcelona: Ariel.

Prats, L. (2006). La mercantilización del patrimonio: entre la economía turística y las representaciones identitarias. PH Boletín del Instituto Andaluz de Patrimonio Histórico, 58, 72-80.

Pujol, E. y Carbonell, E. (2009). Records d’una dona de mar. Palamós: Fundació Pro-Mediterrània.

Roig, E. (1927). La pesca a Catalunya. Barcelona: Barcino.

Ros, J. (2016). La producción primària, la base de tot. En Sánchez, J. L. (Ed.). La pesca a la Mediterrània (pp. 11-18). Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant.

Salazar, N. (2005). Más allá de la Globalización. La “Glocalización” del Turismo. Política y Sociedad, 42(1), 135-149.

Salazar, N. (2012). Envisioning Eden. Mobilizing Imaginaries in Tourism and Beyond. Oxford: Berghahn Books.

Saló, A. (2006) Estudi sobre l’habitatge a la demarcació de Girona (Tesis doctoral). Universitat de Girona, Girona.

Santana, A. y Pascual, J. (2003). Pesca y turismo: conflictos, sinergias y usos múltiples en Canarias. Boletín del Instituto Andaluz de Patrimonio Histórico, PH44, 86-97.

Torra, E. y Carbonell, E. (2015). Les dones i el mar. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona.

Tudela, S. (2002). Evaluación de la huella ecológica en la costa central catalana. En Lleonart, J. y Sánchez, J. L. (Coords.). Séptima reunión del Foro Científico sobre la pesca española en el Mediterráneo [actas] (pp. 109-110). Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant.

Vaczi, M. (2016). Catalonia’s Human Towers: Nationalism, Associational Culture, and the Politics of Performance. American Ethnologist, 43(2), 353-368. DOI: 10.1111/amet.12310

Varela, M. y Ojeda, C. (2010). La pesca en España: Una lección no aprendida. Estudio de las pesquerías y recomendaciones ante la reforma de la Política Pesquera Común. Madrid: Greenpeace.

Wahab, S. y Cooper, C. (2001). Tourism in the Age of Globalisation. London: Routledge.

Publicado

2020-08-17

Cómo citar

Carbonell, E. (2020). Entre redes, patrimonio y turismo: Mutaciones de la pesca artesanal en la costa norte de Barcelona (Cataluña). Estudios Atacameños (En línea), (65), 3-19. https://doi.org/10.22199/issn.0718-1043-2020-0024

Número

Sección

Dossier Relaciones Políticas Económicas y Socioculturales en los Espacios Ha...

Artículos más leídos del mismo autor/a