Between nets, heritage and tourism

Mutations in artisanal fishing at the northern coast of Barcelona (Catalonia)

Authors

DOI:

https://doi.org/10.22199/issn.0718-1043-2020-0024

Keywords:

artisanal fishing, maritime heritage, tourism, Catalonia

Abstract

In the first decades of the 21st century, the artisanal fishing fleet in Catalonia reduced by half. In the same period Catalonia consolidated as the second European region in tourism importance behind the Parisian Region. Meanwhile, another cultural phenomenon appeared on the Catalan coasts, the revitalization of maritime-fishing traditions through cultural heritage. One can see how along the coast traditional boats are recovered, demonstrations of abandoned fishing systems are performed, traditional fishing gastronomy is revalorized, etc. This phenomenon brings a field of opportunities for those fishermen who are forced to abandon their jobs. By looking at fishing in Catalonia in historical perspective, one realizes that over time the number of fishermen oscillated according to the social and economic context. One can therefore ask whether the present moment of crisis, with the disappearance of a third of the jobs in fishing, will be nothing more than a passenger pothole favoured by the tourist heyday, or if contrarily the maritime heritage will renew the tourism growth until the disappearance of artisanal fishing.

Author Biography

Eliseu Carbonell, Universitat de Girona.

Departamento de Pegadogía. Profesor Lector de Antropología.

References

Alberich, N. (2001). La feina d’en terra de la gent de mar: les remendadores de Cambrils. Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, 15-16, 89-102.

Alegret, J. L. (1986). Els armelladers de Palamós. Girona: Diputació de Girona.

Alegret, J. L. (1998). Property Rights, Regulatory Measures and Strategic Responses among the Fishermen of Catalonia. En Crean, K. y Symes, D. (Eds.). Fisheries Management in Crisis (pp. 175-187). Oxford: Fishing New Books – Blackwell.

Alegret, J. L. (1999a). Gestión comunitaria, cogestión y mercado. La evolución histórica de la gestión de la pesca en el Mediterráneo español. En VIII Congreso de Antropología (pp. 109-124). Santiago de Compostela: Asociación Galega de Antropoloxia.

Alegret, J. L. (1999b). Space, Resources and History: The Social Dimension of Fisheries in the Southwest Mediterranean. En Europe's Southern Waters: Management Issues and Practice. Oxford (GBR): Fishing New Books – Blackwell.

Alegret, J. L. (2002). L’activitat pesquera a Catalunya. La proa Diari del Baix Empordà, 35-39.

Alegret, J. L. (2016a). Un proyecto de revalorización del patrimonio cultural del pescado: El Espai del Peix de Palamós. Quederns Blaus, 31. Palamós: Càtedra d’Estudis Marítims.

Alegret, J. L. (2016b). Les cofradies de pescadors a Espanya. En Sánchez, J. L. (Ed.). La pesca a la Mediterrània. Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant.

Alegret, J. L. y Garrido, A. (2008). Historia del puerto pesquero de Palamós: migraciones, asociacionismo y desarrollo. AREAS. Revista internacional de Ciencias Sociales, 27, 27-40.

Alegret, J. L. y Martí, M. (2003). La pesca en blanc i negre. En VV.AA. La pesca Catalunya (pp. 11-65). Barcelona: Angle Editorial.

Alegret, J. L. y Nadal, B. (1987). Les confraries de pescadors. La dimensió social de la pesca a Catalunya. Direcció General de Pesca Marítima. Departament d’agricultura, ramaderia i pesca. Generalitat de Catalunya.

Amades, J. [1936] (2000). Mitologia de la mar. Tarragona: El Mèdol.

Andreu, A. (1981). La pesca en las albuferas del delta del Ebro. En Actas del II Congreso de antropología (pp. 303-314). Madrid: Centro Nacional de Información Artística, Arqueológica y Etnológica.

Andreu, A. (1985). El proceso de apropiación de un espacio lacustre. Actas del III Congreso de Antropología. Donosti: Universidad del País Vasco.

Barbaza, Y. (1988). El paisatge humà de la Costa Brava. Barcelona: Edicions 62.

Bas, C. y Camprubí, R. (1980). La pesca a Catalunya. Barcelona: Edicions Destino.

Beorlegui, D. y Sotes, J. (2009). La crisis ecológica: el caso de la pesca en Gandía. En Ibarra, A. (Coord.). No es país para jóvenes. Encuentro de Jóvenes Investigadores en Historia Contemporánea. Granada: Instituto Valentín Foronda.

Böcker, R. (2013). Desarrollo económico y actividad pesquera en el sur de Cataluña. Revista Internacional de Organizaciones, 6, 45-63.

Boissevain, J. (1992). Revitalizing European Rituals. London: Routledge.

Braudel, F. (1949). La Méditerranée et le monde méditerranéen a l’époque de Philippe II. París: Armand Colin.

Breton, F. (1987). Características de la flota a Catalunya: Crítica de las categorías de flota industrial y flota artesanal a la luz de un ejemplo catalán. Jornadas sobre Economía y Sociología de las Comunidades Pesqueras. 20, 21 y 22 de mayo de 1987. Universidad de Santiago de Compostela. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Breton, F., Lladó, F. y Badia, A. (1992). Femmes pêcheurs et femmes de pêcheurs à la Barceloneta (Catalogne). Anthropologie Maritime, 4, 41-62.

Carbonell, E. (2013). El patrimonio inmaterial de las comunidades de Pescadores: Reflexiones desde Catalunya. Argos: Revista do Museu Marítimo de Ílhavo, 1, 29-38.

Carbonell, E. (2014). Opportunities and Contradictions in Maritime Heritage and Small-scale Fishing. A Case Study of Catalonia. Collegium Antropologicum, 38(1), 289-296.

Carbonell, E. (2015). What is a Traditional Boat? The Continuity of Catalan Traditional Boats. En Lira, S., Amoeda, R. y Pinheiro, C. (Eds.). Shanring Cultures 2015. Proceedings of the 4th International Conference on Intangible Heritage (pp. 339-348). Barcelos, Portugal: Green Lines Institute for Sustainable Development.

Carbonell, E. y Domènech, G. (2017). Reconversiones patrimoniales en el litoral noreste catalán: el paisaje cultural del pasado marítimo-pesquero. En Nadal, J. (Ed.). La ciudad y el mar. La patrimonialización de las ciudades portuarias (pp. 241-258). Girona: ICRPC.

Carbonell, E., Doñate, M. y Romero, P. (2011). Ser o no ser de mar. Arenys: Història, Patrimoni i Antropologia Marítima. Girona: Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

Crean, K. y Symes, D. (Eds.) (1996). Fisheries Management in Crisis. Oxford: Blackwell Science – Fishing New Books.

De la Cruz, R. (2012). Turismo, pesca y gestión de recursos. Aportaciones desde la Restringa y L’Estartit. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Delgado, M. (2005). Elogi del vianant: del “model Barcelona” a la Barcelona real. Barcelona: Edicions de 1984.

Florido Del Corral, D. (2004). La pesca en Andalucía. Factores globales y locales de un proceso de crisis. Sevilla: Fundación José Manuel Lara.

Freire, J. y García-Allut, A. (2000). Socioeconomic and biological causes of management failures in European artisanal fisheries: the case of Galicia (NW Spain). Marine Policy, 24(5), 375-384. DOI: 10.1016/S0308-597X(00)00013-0.

Frigolé, J. y Roigé, X. (Coords.) (2006). Globalización y localidad: Perspectiva etnográfica. Barcelona: Publicacions de la UB.

Garay, L. A. y Cànoves, G. (2010). Un anàlisis del desarrollo turístico en Cataluña a través del ciclo de evolución del destino turístico. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 52, 43-58.

Garrido, A. (2012). La pesca al Cap de Creus a l'època moderna (segles XVI-XVIII): organització, gestió i conflictes per l'accés als recursos pesquers (Tesis doctoral). Universitat de Girona, Girona.

Gascón, J. y Cañada, E. (2005). Viajar a todo tren: Turismo, desarrollo y sostenibilidad. Barcelona: Icaria.

Generalitat de Catalunya (2013). Catalunya turística en xifres 2013. Barcelona: Direcció General de Turisme, Departament d’Empresa i Ocupació.

Gracia, P. (2016). El turisme pesquer. En Sánchez, J. L. (Ed.). La pesca a la Mediterrània (pp.123-126). Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant.

Greenpeace (2013). Empleo a bordo. Análisis del empleo en el sector pesquero español y su impacto socioeconómico. Madrid: Greenpeace España.

Jiménez, S. y Prats, L. (2006). El turismo en Cataluña: evolución histórica y retos de futuro. Pasos. Revista de turismo y patrimonio cultural, 4(2), 153-174. DOI: 10.25145

Kammerer, N. (2014). Catalan Festival Culture, Identities, and Independentism. Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, 19(2), 58-78.

Lleonart, J. (1996). La pesca a Catalunya i la seva gestió. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 64, 135-158.

Llovet, L. (1984). La Catalunya marítima a la segonameitat del segle XVIII. La revista de matrícules Luís Muñóz de Guzmán (1786). Actes del Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya (pp. 711-720). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

MacCannell, D. (1976). The Tourist: A New Theory of the Leisure Class. New York: Schocken Books.

Mas, X. (1994). Memorial dels pescadors i els peixos. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana.

McGoodwin, J. R. (1990). Crisis in the world's fisheries - people, problems and policies. Stanford: Stanford University Press.

Meetham, K. (2001). Tourims in Global Society: Place, Culture, Consumption. New York: Palgrave.

Nadel-Klein, J. (2003). Fishing for Heritage. Modernity and Loss Along the Scottish Coast. Oxford: Berg.

Newholm, T. y Shaw, D. (2007). Studying the ethical consumer: A review of research, Journal of Consumer Behaviour, 6(5), 253-270. DOI: 10.1002/cb.225

Palou, S. (2012). Barcelona, destinació turística. Un segle d’imatges i promoció pública. Barcelona: Edicions Vitel·la.

Palou, S. (2017). ‘Maritimidad reinventada’. Patrimonio y turismo en los puertos de Roses y Palamós. En Nadal, J. (Ed.). La ciudad y el mar. La patrimonialización de las ciudades portuarias (pp. 259-280). Girona: ICRPC.

Pascual, J. (2004). Las investigaciones sobre la pesca en Canarias: entre las reservas marinas y las nuevas formas de pescaturismo. Pasos. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, 2(2), 295-306. DOI: 10.25145

Pascual, J. y Alegret, J. L. (2004). Estado actual de la antropología de la pesca en España. Quaderns Blaus, QB010. Palamós: Cátedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona i Museu de la Pesca.

Pi i Sunyer, O. (1977a). Through Native Eyes: Tourists and Tourism in a Catalan Maritime Community. En Smith, V. L. (Ed.). Hosts and Guests. The Anthropology of Tourism (pp. 149-155). Philadelphia, PA: University of Pennsylvania Press.

Pi i Sunyer, O. (1977b). Two Stages of Technological Change in a Catalan Fishing Community. En Smith, E. M. (Ed.). Those who live from the sea: A Study in Maritime Anthropology. St. Paul: West.

Prat, J., Martínez, U. y Contreras, J. (1991). Antropología de los pueblos de España. Madrid: Taurus.

Prats, L. (1997). Antropología y patrimonio. Barcelona: Ariel.

Prats, L. (2006). La mercantilización del patrimonio: entre la economía turística y las representaciones identitarias. PH Boletín del Instituto Andaluz de Patrimonio Histórico, 58, 72-80.

Pujol, E. y Carbonell, E. (2009). Records d’una dona de mar. Palamós: Fundació Pro-Mediterrània.

Roig, E. (1927). La pesca a Catalunya. Barcelona: Barcino.

Ros, J. (2016). La producción primària, la base de tot. En Sánchez, J. L. (Ed.). La pesca a la Mediterrània (pp. 11-18). Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant.

Salazar, N. (2005). Más allá de la Globalización. La “Glocalización” del Turismo. Política y Sociedad, 42(1), 135-149.

Salazar, N. (2012). Envisioning Eden. Mobilizing Imaginaries in Tourism and Beyond. Oxford: Berghahn Books.

Saló, A. (2006) Estudi sobre l’habitatge a la demarcació de Girona (Tesis doctoral). Universitat de Girona, Girona.

Santana, A. y Pascual, J. (2003). Pesca y turismo: conflictos, sinergias y usos múltiples en Canarias. Boletín del Instituto Andaluz de Patrimonio Histórico, PH44, 86-97.

Torra, E. y Carbonell, E. (2015). Les dones i el mar. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona.

Tudela, S. (2002). Evaluación de la huella ecológica en la costa central catalana. En Lleonart, J. y Sánchez, J. L. (Coords.). Séptima reunión del Foro Científico sobre la pesca española en el Mediterráneo [actas] (pp. 109-110). Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant.

Vaczi, M. (2016). Catalonia’s Human Towers: Nationalism, Associational Culture, and the Politics of Performance. American Ethnologist, 43(2), 353-368. DOI: 10.1111/amet.12310

Varela, M. y Ojeda, C. (2010). La pesca en España: Una lección no aprendida. Estudio de las pesquerías y recomendaciones ante la reforma de la Política Pesquera Común. Madrid: Greenpeace.

Wahab, S. y Cooper, C. (2001). Tourism in the Age of Globalisation. London: Routledge.

Published

2020-08-17

How to Cite

Carbonell, E. (2020). Between nets, heritage and tourism: Mutations in artisanal fishing at the northern coast of Barcelona (Catalonia). Estudios Atacameños, (65), 3-19. https://doi.org/10.22199/issn.0718-1043-2020-0024

Issue

Section

Dossier Relaciones Políticas Económicas y Socioculturales en los Espacios Ha...

Most read articles by the same author(s)